L’església de Sant Esteve de Moja es troba situada al nucli urbà de Moja, un dels quatre que, juntament amb barriades i urbanitzacions, conformen el municipi d’Olèrdola (i del qual ja hem visitat el conjunt monumental de Sant Miquel). Antigament, l’església estava dedicada a Sant Cugat, doncs en l’època de la seva construcció el lloc de Moja era propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès (donació referenciada l’any 1010). Documents de la capella la daten en el 1098.
Aquesta església romànica està lateralment enganxada a l’església parroquial de Moja, i per la qual s’accedeix al seu interior.
Com podem veure, és de dimensions petites i molt humil en la seva portalada, amb un arc de mig punt senzill amb una també senzilla arquivolta. Cal destacar un curiós grafit picat a la columna del costat esquerra de la porta. Algunes anotacions apunten a que seria un “avís a navegants”: les portes d’entrada de les esglésies estaven encarades a l’oest (la fi del món, les tenebres) i van cap a l’absis, encarat lògicament a l’est (la llum).
D’aquí, doncs, les creus, com a símbol de protecció. Però, i la forca?
-
-
Vista de l’absis i el campanar
-
-
detall de l’absis. Finestres esqueixades, arcs cecs i bandes lombardes
-
-
Detall de la mènsula d’una de les bandes llombardes, amb un rostre en posat trist
-
-
Campanar situat gairebé al bell mig de la nau
-
-
Detall del capitell de la finestra geminada del campanar
Podem veure un absis adient a l’època, semicircular, amb tres finestres esqueixades. L’absis està rematat per bandes llombardes, i en una de les mènsules hi trobem aquesta representació d’un rostre en posat seriós.
Observem, també des de l’exterior, el campanar. Curiosament, aquest campanar és força més gran que el conjunt de l’església (és més habitual trobar-hi campanars en paret). De planta quadrada i d’un sol pis, està situat en la zona immediata a l’absis, gairebé a la meitat de l’església, I NO TÉ ACCÉS DES DE L’INTERIOR!
Un cop hem fet un repàs a l’exterior, és hora d’entrar a l’església i ho fem per l’església parroquial, dedicada a Sant Jaume. En tractar-se d’un edifici d’arquitectura neomedieval, no en faig esment especial.
Tornem a l’església de Sant Jaume, la que ens ocupa. És d’una sola nau, amb coberta de volta de canó, creuada per les dues capelles laterals (afegides molt després, al segle XIII). L’interior d’aquesta església no té cap element interessant per a l’objectiu d’aquest autor, llevat de dos objectes que sí pertanyen a l’època objecte d’estudi: un sarcòfag i la pila beneitera
-
-
sarcòfag (se’n desconeixen detalls)
-
-
rostres tallats en pedra…
-
-
… que recorden l’existent a l’exterior
-
-
Pila beneitera
I fins aquí la visita al nucli de població de Moja. He de fer esment a una altra edificació de l’època i molt considerada per la població com element distintiu de la mateixa: la torre de Moja. Tanmateix, en ser una edificació no religiosa, prefereixo no fer-ne referència. Si de cas, ho deixo per una altra ocasió.
Us agrada la fotografia? Coneixeu bé la vostra càmera i/o voleu millorar la vostra fotografia? Teniu a un clic el què bé podria ser l’únic bloc de fotografia EN CATALÀ. Visiteu-lo a Fotografia en català (consells, guies, trucs, etc)
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
La Bleda és un nucli de població pertanyent a Santa Margarida i els Monjos, i com passa en algunes altres esglésies, és de propietat privada; en aquest cas, d’una coneguda empresa de vins i destil·lats.
