Tags

,


A Sant Sebastià dels Gorgs (1) trobem també, i a pocs metres del monestir, un d’aquests exemples estranys que m’he anat trobant pel Penedès. Esglésies o esglesioles que han perdut gairebé tot el sentit religiós, amb profundes transformacions al llarg del temps, i de les quals resten ben pocs detalls del què havien estat. Aquest és el cas que ens ocupa: la Mare de Déu de la Llinda.

A la imatge superior, una vista d’aquesta església (encisadora, segons la Viquipèdia), d’una sola nau amb edificació al damunt. Adossada a la masia que porta el mateix nom, entre d’elles hi ha UN CUP DE VI!!!. Sembla ser que, de fet, el que veiem és una capella lateral del què devia ser una església molt més gran, doncs en el seu interior es pot encara veure l’arrencada d’un arc toral.

Atès, tanmateix, que al bloc només comento els detalls estrictament romànics, em remetré a les restes visibles exteriorment (les interiors, com sempre que parlo d’una finca particular he d’esbrinar si són visitables): unes finestres de doble esqueixada i unes bandes llombardes, com mostro en les imatges inferiors

l’absis que seria de la capella lateral a la construcció original